La gran família de la PAHC Sabadell

Quan les gotes es fan pluja – documentant la indignació creativa dels pobles de l’estat espanyol

Quadern de rodatge. Pàgina 4

Maig, 2015. Col·lectiu Mirades

Si calgués escollir algun moviment que en l’última dècada ha fet visible la protesta i la demanda de dignitat, ens quedaríem amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Aquest moviment per l’habitatge digne i contra els desallotjaments va néixer i va créixer a Catalunya, per després estendre’s per tot l’estat. La PAHC de Sabadell, ciutat obrera de l’extraradi de Barcelona, s’ha convertit en una de les seves expressions més potents a nivell estatal. Després de consolidar els contactes, cap a allí ens vam anar per a una cita molt especial.

L’organització preparava la quarta operació de rescat d’un edifici abandonat a l’especulació – un edifici de 27 habitatges sense estrenar, que portava 8 anys tancat i que per fi anava a tenir una fi social justificada. Abraçades, plors i emoció compartits, en definitiva, un gran sentiment de solidaritat i amor ens inundava mentre exploràvem el nou immoble juntament amb els seus nous inquilins i centenars de militants que van acompanyar la seva nova parada. “Ni gent sense casa ni cases sense gent” corejaven els més de 400 membres de 53 diferents nacionalitats de la PAHC de Sabadell.

L’endemà, amb tres famílies ja allotjades, l’assemblea va decidir batejar l’edifici amb el nom de Gullem Agulló, activista social valencià assassinat per un grup de neonazis – en un de tants crims de la extrema dreta que segueixen avui impunes.
En els dies següents, visitem els altres blocs alliberats i compartim amb les famílies que allí convivien. També rodem en l’Assemblea general posterior al rescat del Guillem Agulló i ens va sorprendre de forma molt positiva la seva estructura organitzativa. En el Casal independentista Ca Capablanca, on conflueixen expressions organitzatives reivindicatives i culturals, compartim una interessant entrevista col·lectiva amb els combatius fundadors de la PAHC de Sabadell.

Mentre diversos centenars de persones s’organitzaven per a l’assemblea posterior al rescat, vam tenir l’honor de compartir amb el Kejío, un cantaor flamenc excepcional que posa nom a la usura i l’ambició desmesurada.