La gran família de la PAH Sabadell

Quan les gotes es fan pluja – documentant la indignació creativa dels pobles de l’estat espanyol

Quadern de rodatge. Pàgina 4

Maig, 2015. Col·lectiu Mirades

Si hagués d’escollir algun moviment que en l’última dècada ha visibilitzat la protesta i la demanda de dignitat, ens quedaríem amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Aquest moviment per l’habitatge digne i contra els desnonaments va néixer i va créixer a Catalunya, per després estendre per tot l’estat. La PAHC de Sabadell, ciutat obrera de l’extraradi de Barcelona, ​​s’ha convertit en una de les seves expressions més potents a nivell estatal. Després de consolidar els contactes, cap allà ens vam anar per a una cita molt especial.

La plataforma preparava la quarta operació de rescat d’un edifici abandonat a l’especulació – un edifici de 27 habitatges sense estrenar, que portava 8 anys tancat i que per fi anava a tenir un fi social justificat. Abraçades, plors i emoció compartits, en definitiva, un gran sentiment de solidaritat ens inundava mentre exploràvem el nou immoble juntament amb els seus nous inquilins i centenars de militants que van acompanyar la seva nova parada. “Ni gent sense (sense) casa ni cases sense gent” corejaven els més de 400 membres de 53 diferents nacionalitats de la PAHC de Sabadell. L’endemà, amb tres famílies ja allotjades, l’assemblea va decidir batejar l’edifici amb el nom de Gullem Agulló, activista social valencià assassinat per un grup de neonazis – en un de tants crims de l’extrema dreta que segueixen avui impunes.

En els dies següents, vam visitar els altres blocs alliberats i compartim amb les famílies que hi conviuen. També vam participar en l’Assemblea general posterior al rescat del Guillem Agulló i ens va sorprendre de forma molt positiva la seva estructura organitzativa. Al Casal independentista Can Capablanca, on conflueixen expressions organitzatives reivindicatives i culturals, compartim una interessant entrevista col·lectiva amb els combatius fundadors de la PAHC de Sabadell. Mentre diversos centenars de persones s’organitzaven per a l’assemblea posterior al rescat, vam tenir l’honor de compartir amb el Kejío, un cantaor flamenc excepcional que posa nom a la usura i l’ambició desmesurada.