Andalusia treball e terra

El latifundio en Andalucía [Proyecto de Decreto-Ley de Patrimonio Agrario Andaluz]
SOC-SAT, Andalucía 2013

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

… Andalusia és la comunitat autònoma que més ha patit la xacra que significa un règim de tinença de la terra basada en grans latifundis que coexistien amb una gran massa de treballadors agrícoles, que han mancat històricament dels mitjans per poder accedir a la terra . Aquesta realitat històrica marca la línia equatorial que ha fragmentat en dos a la nostra societat fins al dia d’avui.
El latifundisme a Andalusia, s’instaura en dos grans esdeveniments històrics, la conquesta castellana enfront dels regnes islàmics i els successius processos desamortitzadors que es donen en el segle XIX. El latifundisme com a fenomen d’acaparament de terres, al llarg dels segles ha generat nocius fruits, al nostre país, no és el menor la situació de marginació que ha perdurat al llarg dels segles en àmplies capes de la població, constituint-se en un llast per al nostre desenvolupament.
Dos grans processos han intentat revertir aquesta situació, la Reforma Agrària que amb àmbit estatal iniciar la Segona República, i en temps més recents el que amb àmbit andalús va promocionar la Junta d’Andalusia. Per motius per tots coneguts tots dos processos van fracassar, deixant orfe al poble andalús d’una de les seves reivindicacions històriques més importants,
sent la Reforma Agrària un dels objectius bàsics que la Comunitat Autònoma es va imposar en la seva creació.
La Llei 8/1984 de Reforma Agrària, des de la seva aprovació estava destinada a ser una de les peces bàsiques sobre les quals s’assentaria el desenvolupament econòmic i social de la nostra Comunitat Autònoma, sota el principi de l’obtenció del millor aprofitament social i econòmic de la terra i dels seus recursos.
En el decurs dels anys transcorreguts des de l’aprovació de l’esmentat text, en la nostra Comunitat s’han produït canvis de gran calat que en major o menor mesura fan necessari l’adaptació de la Llei de Reforma Agrària a la nova realitat social.
Dins del marc constitucional i estatutari, la Junta d’Andalusia ha expressat la seva fermesa per desenvolupar mitjans que permetin l’accés a la terra de les treballadores i treballadors agraris, prenent consciència de la gravetat d’una situació que s’ha gestat i enquistat al llarg de els segles. Entenent que la terra a Andalusia ha de deixar de ser l’instrument d’acumulació de rendes d’una minoria, per esdevenir una generadora no només de treball sinó també de riquesa en el seu entorn.
La crisi desencadenada a finals de la primera dècada del segle ha afectat greument Andalusia, conformat un marc social la principal característica són les altes taxes d’atur en un món rural que no ha pogut superar, entre d’altres, l’aprofitament extensiu de les grans
explotacions a la Vall del Guadalquivir i la seva zona d’influència.
Els actuals problemes econòmics i les seves repercussions en el mercat de treball, vénen a exigir, com a mesura d’extraordinària i urgent necessitat, la inajornable recerca de solucions al greu problema de desocupació rural que pateix la nostra comunitat.

Experiencias de Resistencia Campesina en Andalucía

Educación para la Acción Crítica (EdPAC) – Grupo de Investigación en Derechos Humanos y Sostenibilidad (GIDHS) – Cátedra UNESCO de Sostenibilidad de la Universidad Politécnica de Cataluña (CUS-UPC)

Somonte

L’ocupació de Somonte és resultat de la reacció del moviment jornaler davant la liquidació en subhasta de 20.000 hectàrees de finques públiques que van succeir a l’extinció de l’IARA el 2011. Els integrants del SAT van denunciar la privatització de la terra, en la situació d’atur rècord que pateix la zona, amb 1.700 persones a Palma del Río i més de 4.000 persones aturades en els pobles del voltant a 2012
Membres del SAT de les comarques de la Vall del Guadalquivir van ocupar una d’aquestes finques de 400 hectàrees, a Palma del Río, província de Còrdova, anomenada Somonte, un dia abans de la seva subhasta, que estava prevista per al dia 5 de març de 2012. En el moment de l’ocupació, ja s’havia venut més de 12.000 hectàrees, quedant encara unes 8.000 sense subhastar.
Amb aquesta acció van demostrar l’esmentat canvi d’orientació en l’estratègia del sindicat, que ha passat de realitzar ocupacions simbòliques a fer permanents aquestes ocupacions.
La proposta de les i els ocupants de Somonte42 integra més elements relacionats amb l’agroecologia, com és la seva aposta pels mercats locals, per la producció orientada a la autosubsistència, per la reforestació de les partions de la finca i per la vida comunitària en les edificacions que té el mas.
Denuncien que la finca no generava ocupació a la zona i que era gestionada per una empresa concertada amb la Junta d’Andalusia, l’actual Agència de de Gestió Agrària i Pesquera, que havia apostat pel cultiu d’agrocombustibles i per cultius experimentals primer, i que feia mesos que no conrear en el moment de l’ocupació.
La seva aposta és dur a terme un model diferent de gestió de la terra, que contrasta no només amb les idees productivistes de la Junta d’Andalusia, sinó també amb l’aposta que una altra part del sindicat ha fet per adaptar la producció agrícola de la finca a les necessitats locals d’ocupació i les demandes salarials.
El terreny de Somonte té 359 hectàrees de secà i 41 hectàrees de regadiu. Segons les i els integrants de Somonte, la part de regadiu podria donar en una primera etapa uns 50 llocs de treball mitjançant la posada en marxa d’un hort d’uns 3.000 m2 (amb cultiu de pebrots, espàrrecs, cebes i altres hortalisses), així com la plantació de diverses espècies d’arbres autòctons (regajos, sureres, alzines, etc.).