Tendències de desigualtat

Informes sobre l’augment de la desigualtat

[Traduït per Cuandolasgotas.org]

La distribució de la renda constitueix un element fonamental per conèixer les dinàmiques que alimenten el creixement econòmic i el benestar de la població. No en va, el principi redistributiu es troba consagrat per la Constitució espanyola que, configurant el nostre país com a Estat social i democràtic de dret, estableix l’obligació de tots de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica, així com l’assignació equitativa dels recursos públics (art. 31), de la mateixa manera que exigeix als poders públics la promoció de les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa (art. 40), entre d’altres preceptes amb anàloga finalitat … ” Consell Econòmic i Social del” Regne d’Espanya “…

Augment de la desigualtat a nivell global

Iguales: Acabemos con la desigualdad extrema
Oxfam. Octubre, 2014
Informe_2014_OxfamLa desigualtat econòmica extrema s’ha disparat a tot el món durant els últims 30 anys, convertint-se en un dels majors problemes econòmics, socials i polítics del nostre temps. Les antigues desigualtats, basades en el gènere, la casta, la raça i la religió (que constitueixen injustícies en si mateixes) es veuen agreujades per l’augment de la desigualtat entre rics i pobres … (pàg. 7). De Ghana a Alemanya, de Sud-àfrica a Espanya … Les diferències entre rics i pobres estan augmentant ràpidament. El 2013, set de cada deu persones vivien en països on la desigualtat era major que fa 30 anys, i Oxfam ha calculat que, el 2014, tan sols 85 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la humanitat. La desigualtat extrema corromp la política i frena el creixement econòmic. Exacerba la desigualtat de gènere i causa diversos problemes socials i sanitaris. Redueix la mobilitat social, condemnant a famílies a seguir sent pobres durant generacions, mentre altres gaudeixen de privilegis any rere any. Alimenta la criminalitat i fins i tot els conflictes violents. Aquestes corrosives conseqüències perjudiquen a tothom, però són les persones pobres les que pateixen el major impacte …

Informe Mundial sobre Salarios 2014 / 2015. Salarios y desigualdad de ingresos
Organización Internacional del Trabajo (OIT). Diciembre, 2014
Informe_2014_OITEn molts països, la desigualtat comença en el mercat de treball. Les variacions de la distribució salarial i de l’ocupació remunerada han estat els determinants fonamentals de les tendències recents de la desigualtat. En les economies desenvolupades on més va augmentar la desigualtat, això es va deure sovint a la combinació de més desigualtat salarial i pèrdua de llocs de treball. A Espanya i els Estats Units, els dos països on més va augmentar la desigualtat si aquesta es mesura comparant llars en el decil superior amb llars en el decil inferior, les variacions de la distribució salarial i les pèrdues de llocs de treball van determinar el 90 per cent de l’increment de la desigualtat a Espanya i el 140 per cent en els Estats Units.

Augment de la desigualtat a Espanya

Distribución de la renta en España: Desigualdad, cambios estructurales y ciclos
Consejo Económico y Social. 2014
Informe_2013_CESEn els últims anys, l’interès per l’equitat en la distribució de la renda i el paper de les polítiques públiques s’ha revifat des de diferents àmbits de la recerca i també per part dels organismes internacionals, com l’OCDE, l’OIT i la pròpia UE, en un context mundial caracteritzat per l’augment de les desigualtats fins i tot dins dels països tradicionalment més pròspers … la greu situació econòmica que està travessant el nostre país, el deteriorament dels ingressos de les famílies, la caiguda de la demanda agregada, les dificultats de supervivència de les empreses i el descens de la recaptació reforcen l’oportunitat de la reflexió sobre la interacció entre la distribució de la renda i el creixement econòmic … (pàg. 11 i 12)
… L’evolució de la distribució de la renda en l’últim període de crisi a Espanya sembla mostrar, novament, una tendència diferent de la seguida en la majoria dels països industrialitzats del nostre entorn més proper. Així, la ràtio 80/20, un dels indicadors europeus de desigualtat més utilitzats en els últims anys, mostra un fort augment de la desigualtat a Espanya entre 2007 i 2011 (última dada disponible per a la majoria dels països), mentre que en aquest període a la Unió Europea els nivells de desigualtat es van mantenir o augmentar però de manera més atenuada. Concretament, la renda del 20 per 100 de la població amb més ingressos a Espanya hauria passat de ser 5,3 vegades superior a la renda del 20 per 100 de la població amb ingressos més baixos el 2007, a ser 6,8 vegades superior a 2011. Es tracta d’un increment de 1,5 punts percentuals en només tres anys, el més gran i més pronunciat en els últims anys, el que situa Espanya al capdavant de la desigualtat a la UE. I és que Espanya, juntament amb Irlanda, és el país de la UE que ha experimentat l’augment més acusat en termes de desigualtat en l’últim període de crisi … (pàg. 54-55)

Panorama de la Sociedad 2014
Resultados Clave: ESPAÑA. La crisis y sus consecuencias
OCDE. Marzo, 2014
Informe_2014_OCDELos ingressos de les llars espanyoles van caure en aproximadament 2.600 euros per persona entre 2008 i 2012. Aquesta és una de les caigudes més fortes entre els països de l’Eurozona, i reflecteix la deterioració de les condicions del mercat del treball per a amplis sectors de la població .
Només un 54% dels adults en edat de treballar té feina, sent aquesta la tercera taxa d’ocupació més baixa entre els 34 països de l’OCDE (la mitjana OCDE és del 65%). Espanya explica el 55% de l’alça en la desocupació de tota l’Eurozona: entre el 2007 i el 2013, l’atur es va incrementar a un ritme de més de 13 mil aturats per setmana. Dels 5.800.000 d’aturats, 45% són aturats de llarga durada.
La crisi del mercat del treball, i les seves conseqüències en la disminució d’ingressos, no han afectat a tots per igual. Les dificultats estan altament concentrades a les llars més desfavorits: 1 de cada 6 adults en edat de treballar – el doble que abans de la crisi – viu en una llar on ningú treballa. Globalment, el 10% més pobre ha vist disminuir els seus ingressos en un 14% anual; així, entre 2007 i 2010, aquest sector de la població ha perdut pràcticament un terç del seu ingrés. Aquesta és, amb molt, la major caiguda en l’OCDE (la pèrdua d’ingrés mitjana entre les llars de baixos ingressos de la OECD va ser de 2% anual).
D’altra banda, els ingressos del 10% més ric a Espanya van disminuir en aproximadament 1% a l’any. Conseqüència d’aquesta situació has estat el fort augment en la desigualtat d’ingressos: El 2010, els ingressos mitjans del decil més ric 10% van ser 13 vegades més alts que els ingressos mitjans del decil més pobre, sent la mitjana de l’OCDE de 9.4 vegades … (pàg. 1 i 2).

¿Saliendo de la crisis?: los salarios más bajos y desiguales de la serie histórica
Barómetro Social de España. Diciembre, 2014
L’Agència Tributària ha publicat les pitjors dades sobre suma i distribució de salaris des de 1992. Les rendes del capital cada vegada s’apropien d’un major percentatge de la renda nacional a costa de la població assalariada … La polarització entre els salaris alts i baixos es ha incrementat de manera important en l’última etapa de crisi: l’any 2013 registra la major desigualtat de la sèrie estadística iniciada el 1992 … la polarització entre els salaris ha estat sempre molt elevada a Espanya, amb una ràtio de distància entre els salaris alts i baixos d’entre 16 i 20 vegades, experimentant també oscil·lacions relatives en funció del cicle econòmic … el 2013 ens trobem al pic de desigualtat més alt -per ara- de l’actual etapa de crisi …

Illes Ballears. Novesdades, mateix empobriment
Temes Socioeconómics GADESO-43
Gadeso. Noviembre, 2014
Informe_2014_GadesoEn el quinquenni 2008-2012, la renda mitjana individual ha baixat un 12,1% i la de les llars en un 14,2 %. La quantitat d’ingressos a partir de la qual es calcula el llindar de risc de pobresa ha baixat un 11,5% des de 2009 a 2013. Malgrat que s’han endurit les condicions per considerar-se inclòs en aquesta situació, la taxa de risc pobresa de 2013 es situà en un 19,8% (en 2009 era del 18,5%).
La taxa AROPE (que, seguint els criteris de l’oficina d’estadística de la UE Eurostat, incorpora altres factors de carència material, a més d’ingressos que no superin el llindar de pobresa) se situà en el 27,8% en 2013 (un 3,1% més que en 2009). El creixement de la diferència entre la Taxa de Pobresa i la Taxa AROPE s’ha disparat a favor de la segona en els darrers quatre anys, coincidint amb l’estirabot del nombre de treballadors i treballadores pobres. Aquesta diferència s’ha situat en un 8% l’any 2013. En el període 2009-2013 hi ha un major creixement de la Taxa AROPE femenina (+ 3,9%) en relació a la masculina (2,4%).
En 2013 un 33,5% de persones illenques arribà a fi de mes amb dificultats, mentre que l’11,5% no té dificultats per acabar el mes. En el sexenni 2008-2013, les primeres han augmentat un 5,3% i les segones han baixat un 1,3%. El percentatge de persones que no tenen capacitat per fer front a despeses imprevistes s’ha enfilat en 2013 fins a un 42,9%. El percentatge de persones que no poden menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, assolí un valor màxim del 7,5% en 2012. Entorn del 4% segueixen en aquesta situació.
En el darrer quinquenni els percentatges de persones que no podien mantenir l’habitatge en una temperatura adequada ha oscil·lat entre el 16,8% de 2011 i el 5,7% de 2010. La darrera informació (2013) situa aquest percentatge en un preocupant 10,7%. En 2013 s’ha registrat el percentatge més elevat (18,8%) des de 2009 de persones amb dificultats per fer els pagaments de despeses relacionats amb l’habitatge principal amb puntualitat. El 48,% de la població de Balears no podia, l’any 2013, permetre’s tenir ni tan sols una setmana de vacances a l’any…

VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014
Caritas Española / Fundación Foessa. 2014
Informe_2014_FoessaNo hi ha dubte que els esdeveniments i canvis ocorreguts en les nostres societats a partir de 2008 … han suposat no només una crisi econòmica, sinó una gran commoció per la dimensió multifacètica de la crisi que ha afectat les pròpies estructures i processos de la societat. I està produint canvis en el propi model social (pàg. 21) … Es va constatar així que aquest període de creixement econòmic no va ser aprofitat per consolidar un model integral de protecció social capaç de prevenir, controlar i reduir els riscos presents o potencials derivats de les estructures de desigualtat existents. Estructures que han anat consolidant la precarietat com a tret específic d’un context aparentment favorable (pàg. 25).
És innegable que les polítiques d’austeritat generen desigualtat, pobresa i exclusió. I és que l’austeritat no és neutral en termes distributius, la qual cosa posa sobre la taula dues qüestions fonamentals. La primera, si volem mantenir el cost dels mecanismes estabilitzadors o, per contra, si estem disposats a assumir els riscos socials de la seva desaparició. I la segona, en cas de respondre afirmativament a l’opció d’assumir els regs: fins on poden ser suportables les polítiques d’austeritat per a les capes de la població que no tenen possibilitats econòmiques? (pàg. 26).

Efectos sociales de la crisis: deterioro generalizado de los índices del Barómetro social
Barómetro Social de España. Febrero, 2014
L’anàlisi de 185 indicadors, expressats de manera sintètica en una sèrie d’índexs estadístics, mostra un empitjorament generalitzat de les condicions de vida especialment entre els anys 2010 i 2012 … El nostre índex sintètic d’ocupació combina informació d’accés a llocs de treball i de condicions laborals (temporalitat, temps parcial, salaris i sinistres). A partir de 2008 la seva evolució mostra un continu retrocés: la caiguda de l’índex es va produir el 2009 (-15,6%) i el 2012 es va registrar un nou i important pas enrere (-12,6%) … Paral·lelament, l’índex de renda i patrimoni -que sintetitza l’evolució dels ingressos, la fiscalitat, les desigualtats i la pobresa- ha registrat també caigudes contínues però en aquest cas de forma cada vegada més pronunciada. En altres termes, el deteriorament en termes de renda i patrimoni de la major part de la societat ha estat creixent i ha arribat al seu màxim nivell el 2012 (-20,6% respecte a l’any anterior).

Dossier Pobreza de EAPN España – 2014
EAPN (Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social). 2014
Informe_2014_EAPN(En 2012) Les persones que es troben en situació de pobresa severa representen el 6,4% de la població del país, una taxa que gairebé duplica la del 2007 (3,5%), segons dades de l’Enquesta de Condicions de vida recollits en l’informe de l’Observatori de la Realitat social 2012 … Les polítiques d’austeritat que impliquen retallades en el pressupost destinat a polítiques socials i de protecció social tenen una responsabilitat en l’empitjorament d’aquestes variables.

VIII Informe del Observatorio de la Realidad Social – 2013. Empobrecimiento y desigualdad social
Equipo de Estudios Caritas Española. Octubre, 2013

Informe_2013_CaritasEl VIII Informe de l’Observatori de la Realitat Social constata principalment situacions i fets que ens interpel·len sobre l’empobriment de la societat i el risc de fractura social que, més enllà de la conjuntura de la crisi, estan suposant la consolidació d’una nova estructura social on creix l’espiral de l’escassetat i l’espai de la vulnerabilitat. Les constatacions més rellevants d’aquest informe són les següents: … En els últims anys s’ha produït un descens de la renda mitjana, fet que suposa un empobriment de la nostra societat. Aquest procés afecta especialment les persones i famílies més vulnerables (amb baixa intensitat laboral, immigrants extracomunitaris, llars monomarentals, persones en situació de sense llar).
La pobresa severa (amb menys de 307 € al mes) arriba ja a 3 milions de persones (el doble dels que estaven en aquesta situació abans de la crisi). Assistim a l’augment de la cronicitat, constatat en l’increment dels aturats de llarga durada … S’incrementa la desigualtat a Espanya, amb el valor més elevat de tot Europa: el 20% de la població més rica concentra 7,5 més riquesa que el 20% més pobre … Tot i que els primers efectes de la crisi econòmica van ser esmorteïts per les prestacions per desocupació i pel suport de les famílies, les situacions d’atur, les polítiques d’ajust i les seves retallades, unit a les dificultats en les famílies , han creat un brou de cultiu per exclusió social amb efectes més intensos … (pàg. 3 i 4).

1er Informe sobre la Desigualdad en España 2013
Fundación Alternativas. 2013
Informe_2013_FcionAlternativasLa informació disponible posa de manifest un important creixement de la desigualtat de la renda de mercat en tots els països [de l’OCDE], especialment des de mitjans dels anys vuitanta … Tot sembla indicar que tendeix a augmentar la desigualtat també en termes de renda disponible, el que estaria posant de manifest una creixent limitació de la capacitat redistributiva d’ingressos i despeses públiques, que depenen dels Estats …
En el context internacional Espanya mostra un comportament singular. En els anys de creixement anteriors a la crisi, la tendència a la disminució de la desigualtat i la pobresa que s’havia donat en anys anteriors sembla detenir-se, probablement pel model de creixement basat en un intens augment de l’ocupació i el creixement del nombre de treballadors amb baixos salaris, a més del menor impacte de les polítiques redistributives. En els anys de crisi, a diferència del que ha passat en altres països, s’ha produït un creixement important de la desigualtat i una intensa caiguda del pes de les rendes més baixes, en part per l’augment de l’atur i, sobretot, pel canvi de la distribució de la desocupació dins de la llar, amb un augment sense precedent del nombre d’aturats sustentadors principals. D’altra banda, la debilitat relativa del sistema d’impostos i transferències propiciar un major increment de la desigualtat i de les taxes de pobresa que en altres països (pàg. 8 i 9).

Desigualdad y Derechos Sociales. Análisis y Perspectivas 2013
Caritas Española / Fundación Foessa. 2013
Una sociedad en la encrucijada: fragmentación o derechos sociales
L’any que deixem ofereix moltes ombres des de la perspectiva dels drets socials, del benestar social, i, en definitiva, dels valors amb què se sosté el nostre model social. S’han assolit màxims històrics en atur i grans augments de la desigualtat, mentre que els processos d’empobriment i d’inseguretat econòmica de les llars espanyoles han arribat a un punt de difícil retorn. Els mecanismes d’assegurament de la societat s’han debilitat, i les polítiques d’austeritat han generat una major vulnerabilitat de la societat espanyola.
Sense cap dubte les persones més afectades per la crisi són aquelles que es troben en les capes més humils de la nostra població. La funció protectora de l’Estat de Benestar s’està debilitant, i amb ella s’està fixant en la nostra estructura social una progressiva diferenciació ciutadana en l’accés als drets bàsics. El futur, si no succeeix una urgent reversió, estarà marcat per aquesta tendència.

Desigualdad y Estado Social en España
Fundación 1 de Mayo – CCOO. Junio, 2013
Informe_2013_Fundacion1MayoLas conseqüències socials generades per les polítiques amb què s’està volent fer front a la crisi econòmica i, més concretament, aquelles que a partir del 2010 s’han consolidat en forma de “polítiques d’austeritat”, estan aprofundint en la situació de desigualtat que afecta a la nostra societat, i posant en un primer pla el creixement de la desigualtat al nostre país.
Unes conseqüències socials que s’expressen en l’augment de l’atur i l’empobriment de la població però que, lluny de ser una conseqüència “natural” de la crisi, estan molt vinculades amb les polítiques que s’estan realitzant, i ens remeten als processos socials , econòmics i productius (i també al sistema de valors en el qual s’articulen) pels quals una part de la població es veu sistemàticament empobrida i dominada enfront d’una altra que s’apropia dels recursos i es beneficia de la seva situació de poder .. .
Amb tot, l’existència de processos de desigualtat i pobresa que, de forma estructural, han caracteritzat les condicions de vida de la població al llarg de les últimes dècades a Espanya, inclosa l’etapa de creixement econòmic, posa de manifest que aquesta no és resultat únicament de la crisi econòmica ni de les recents polítiques de retallades, si bé tots dos factors suposen un detonador per a la seva agreujament substancial, sinó de les pròpies limitacions d’un Estat social, que en aquests moments s’està debilitant de manera molt intensa, forjat amb grans mancances en el moment en què s’estenien les bases de les polítiques neoliberals (pàg. 3).

Efectes de les retallades sobre el dret a la salut

El sistema de salut a Espanya en perspectiva comparada

Observatorio de la Sanidad Fedea, Desembre 2014

Informe_Fedea_2014“Els indicadors de salut més immediats, de resposta més ràpida, mostren una evolució preocupant, que bé pot ser reflex de la crisi i les retallades que aquesta comporta. D’una banda, els indicadors d’estat de salut de la població infantil presenten una evolució no positiva: la mortalitat infantil s’ha pràcticament estancat des de 2009 i el pes en néixer ha empitjorat durant els anys de crisi. De l’altra, els indicadors de prevalença de malalties cròniques, que han augmentat dos punts en els tres últims anys disponibles (especialment preocupant és el salt entre 2011 i 2012) i, sobretot, els indicadors d’hospitalitzacions a causa de la diabetis (ambre ) i depressió, ansietat i altres trastorns mentals (vermell), que van augmentar sensiblement, especialment entre la població adulta.”

Informe España 2012
Fundación Encuentro, 2012
Informe_2012_FEncuentroCapítulo 3: El impacto de la crisis en sanidad: Recortes estructurales asimétricos con altos costes diferidos.
La crisi té un impacte directe en la vida diària de la població i pot tenir repercussions immediates en la seva salut i en el seu ús de la sanitat … De fet, al nostre país les retallades estructurals procíclics i asimètrics radicals, de magnitud només semblant a EE. UU. en els anys noranta, permeten predir una convergència cap als seus deficients resultats tant en esperança de vida -menor- com en despesa sanitària -més del doble … Segons l’indicador de mortalitat evitable -habitualment utilitzat per avaluar la qualitat dels serveis sanitaris- … es pot afirmar que a Espanya els quatre primers anys de la crisi deixen ja un trist saldo de milers de morts evitables i anys de vida potencials perduts entre la població menor de 65 anys … Augmenten, a més, correlativament l’activitat i les esperes en atenció a la cronicitat, salut mental i malalties del cor …
De fet, els col·lectius vulnerables, incloent-hi els immigrants irregulars, tenen a Espanya (com en EUA) una situació econòmica i política especialment fràgil en comparació amb la mitjana d’Europa, donats els alts nivells d’atur, infraocupació i desigualtat i la baixa despesa pública en educació i benestar. Les crisi, quan s’enfronten amb fragilitats semblants en l’estructura social i de benestar i amb respostes polítiques procícliques, empitjoren aquestes divisions socials. Això al seu torn debilita encara més la influència dels més pobres, el que facilita respostes asimètriques (per part de governs conservadors), amb costos concentrats en els més febles. Les asimetries de drets, més en general, reforcen la desigualtat estructural, deprimeixen la participació i el consum i erosionen la legitimitat de l’Estat de dret i la confiança en la democràcia (pàg 234 a 236).

Catalunya: Informes sobre l’impacte de la crisi en habitatge i alimentació

Informe sobre el Derecho a la Alimentación Adecuada en Cataluña
Observatori DESC. 2014
ObsDesc_Alimentacion_2014A Catalunya, entre els anys 2008 i 2012 la taxa de risc de Mega poverty créixer en l’estat espanyol i ESTAVA 3 punts Per A sobre dels Altres Països de la zona euro … Entre 2010 i 2011 a La Població Situació de Pobresa a Catalunya 1994300 època de Persones de les Quines 623.200 es trobaven en Situació de Pobresa Extrema. Altres dades assenyalen Que El Risc de Pobresa Extrema a Catalunya ha augmentat més del doble amb la crisi, Passant de l’ONU afectar un 3,5% en les Nacions Unides, de 2006, un 7,3% el 2011 Increment de l’ONU del 120%. Aquest increment m de la S’ha poverty una cua Entre els anys 2006 i 2011 al Nivell Mas Baix de rendes (decil 1) els Ingressos anuals Pasarón de 4,570 € ÉS 2006 a 2,519 € ÉS 2011. Això que les rendes més baixes Suposa tenien 2011 en un 46,6% Menys de renda familiaritzat available in que … 2006 en una relació amb la Infància, la Taxa de risc de pobresa infantil (menors de 16 anys) arribava al 27,3% el 2013 SEGONS IDESCAT. El 2012 la Creu Roja Ajudo a 90.000 Nens i Nenes en Risc d’Exclusió, el 37% mes que el 2011…

Emergencia habitacional en el Estado español
Observatori DESC y Plataforma de Afectados por la Hipoteca. 2013
ObsDescInformeVivienda_2013L’Estat espanyol viu una situació d’emergència habitacional …. la existence de l’ONU parc de exigu Habitatge Social (Menys del parc del 2% del total), de les Nacions Unides parc d’habitatges Elevat Buides i infrautilitzades (des parc del 13,7% del total) i ungla Marcada desatenció un Altres Formes de Tinença segures amb Més i Com El LLOGUER Accessibles econòmicament social, la cooperativa Propietat la, la de la USO o El Dret cessió de superfície.
Les Dificultats paràgraf accedir a aquest needs Com un habitatge digne Bàsiques, una Qualitat d’Alimentació, un bon nivell de salut i Ingressos suficients s’han agreujat amb la crisi. La majoria de les persones en situació d’Emergència Per Pagar el habitacional Tenen Dificultats llum i la resta de la Calefacció subministraments. Segons les dades of this Estudi, el 70% de Elles han perdut la seva ocupació i Un 83% d’una altra Manca habitatge a La que Allotjar.
La Problemàtica dels desallotjaments Per Una de les Motius Econòmics que els més És this context de crisi preocupants. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des de 2008 s’han iniciat Més De 400.000 Procediments d’Execució Hipotecària. Durant this Mateix període m s’han Dut a terme, Menys, 250.000 desallotjaments, MOLTS Ells de Fer Front Per la impossibilitat al pagament del lloguer.
Bona instància de part dels habitatges Buides Que podrien destinar al lloguer social, el de Com Unes Mínim 600.000, fill Propietat d’entitats financeres, immobiliàries o de la Sareb. ALGUNES de AQUESTES Entitats financeres, Com han Estat Bankia rescatades amb fons públics, d’altres, de Com BBVA, Banco Santander i Caixa, Com Es Presenten EXEMPLES de Bona Gestió Financera, i això de pecat fill Que Més desnonaments les practiquen.
Esta situación contrasta con muchos de los compromisos jurídicos en materia de derecho a la vivienda y de derechos humanos en general contraídos por el Estado español… La principal consecuencia de esta debilidad es que, de manera dominante, ha sido el principio de mercado y la búsqueda de beneficios elevados y a corto plazo el que ha regulado y asignado los recursos habitacionales y urbanísticos.

Perfil de las organizaciones

Oxfam:És una confederació internacional de 17 organitzacions que treballen al costat d’organitzacions sòcies i comunitats locals en més de 90 països. Treballem proporcionant ajuda d’emergència, duent a terme projectes de desenvolupament a llarg termini i fent campanya per un futur més just. Creiem que la pobresa no és inevitable. És producte de la injustícia. El nostre objectiu és restablir l’equilibri perquè les persones tinguin accés a recursos necessaris per millorar les seves vides i mitjans de subsistència, i perquè puguin participar en la presa de les decisions que afecten les seves vides”.
Cáritas Española: És la confederació de les entitats d’acció social i caritativa de l’Església catòlica espanyola, formada per les Càritas Diocesanes i altres entitats confederades. Va ser constituïda per iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola mitjançant acord de l’Assemblea Nacional de la Caritat a l’octubre de 1947. Càritas desenvolupa dins d’Espanya una important tasca de suport i promoció social a diversos grups socials en situació de precarietat i / o exclusió social”.
EAPN: L’European Anti Poverty Network – EAPN (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social) és una coalició independent d’ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els Estats membres de la Unió Europea. Aquesta coalició va ser creada el desembre de 1990 per organitzacions que treballaven dins de la Unió Europea amb persones que viuen en situació de pobresa i exclusió, convertint-se en un òrgan de consulta per part del Consell d’Europa. Així mateix, EAPN és soci fundador de la Plataforma Europea d’Acció Social”.
Fundación FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada):Es va constituir el 1965, amb l’impuls de Càritas Espanyola per la necessitat de conèixer, davant les iniciades polítiques de desenvolupament, la situació social d’Espanya de la manera més objectiu i continuat possible. Des del seu origen, els informes sobre la situació i el canvi social d’Espanya (1967, 1970, 1975, 1.980-83,1994 i 2008) han assenyalat la importància de conèixer la situació social d’Espanya a través de l’anàlisi dels processos en què es manifesta l’evolució social, així com les estructures i tendències que es corresponen amb aquests processos”.
Fundación 1 de Mayo – Comisiones Obreras:És un centre d’estudis que pretén ser punt de referència per al pensament crític en matèria econòmica, social i laboral”.
Fundación Alternativas: La FUNDACIÓ néixer el 1997 amb la voluntat de ser una via d’incidència i de reflexió política, social, econòmica i cultural a Espanya i Europa, en el marc d’una mundialització creixent. És un lloc de trobada, de discussió i elaboració d’idees i propostes en què participen els actors més dinàmics i avançats de la nostra societat. L’objectiu central dels impulsors d’aquest projecte és l’anàlisi i definició de noves idees, dirigint a la trobada dels ciutadans i del conjunt de la societat”.
Barómetro Social de España: És un projecte d’avaluació contínua de la situació social d’Espanya, realitzat per Col·lectiu Ioé, equip especialitzat en la investigació social … El Baròmetre social proposa un sistema de 185 indicadors socials -tots procedents de fonts oficials- i índexs sintètics elaborats pels autors de forma transparent i oberta a la intervenció activa dels usuaris- corresponents a onze àmbits del social que ofereixen una visió de conjunt d’importants qüestions relacionades amb el benestar … amb aquests indicadors i índexs busquem oferir eines de treball per la reflexió i el debat sobre la qüestió social al nostre país”.
Fundación Encuentro:Va néixer a la calor del consens constitucional, per impulsar el diàleg dins de la societat civil espanyola. Va ser erigida Fundació cultural d’interès general al gener de 1985. Encara que les nostres activitats s’estenen també a estudis socials i col·laboracions concretes amb organismes autonòmics, ens hem centrat en les següents línies permanents: Publiquem tots els anys un informe anual sobre la realitat social a Espanya … la Fundació Telefónica i la Fundació Trobada han creat el Centre Educared de Formació Avançada, dedicat a la posada en pràctica i experiència de la pedagogia amb tecnologia …”
OIT:L’OIT va ser fundada el 1919, després d’una guerra destructiva, basada en una visió segons la qual una pau duradora i universal només pot ser aconseguida cunado està fonamentada en el tracte decent dels treballadors. L’OIT es va convertir en la primera agència de les Nacions Unides el 1946. Els objectius principals de l’OIT són promoure els drets laborals, fomentar oportunitats de treball decent, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en abordar els temes relacionats amb el treball ”.
Consejo Económico y Social:És un òrgan consultiu del Govern en matèria socioeconòmica i laboral. Es configura com un ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat i autonomia orgànica i funcional per al compliment dels seus fins, adscrit al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ”.
OCDE:The mission of the Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) is to promote policies that will improve the economic and social well-being of people around the world”.
Fundación Gadeso:La Fundació té com a objectius bàsics la investigació participativa de la realitat socioeconòmica i cultural de les Illes Balears, així com la seva promoció i divulgació“.
Fedea:Fedea va néixer el maig de 1985 gràcies a la iniciativa, el compromís i el treball de Luis Ángel Rojo, director en aquell moment del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya. L’objectiu fundacional de Fedea és influir positivament en la societat, investigant sobre les qüestions econòmiques i socials del nostre temps i divulgant amb posterioritat aquesta investigació. D’aquesta manera la Fundació es converteix en un pont únic entre el món acadèmic i la societat. “

____________________________________________

La inclusió de cites dels informes referenciats té una finalitat educativa i informatiu, i es realitza als efectes de facilitar la consulta de les fonts directes.